Entrades

Plasticus Piscis

Imatge
Cada cop que anem al super a comprar necessitem carregar les coses d’alguna forma i per això tenim les bosses de plàstic. Aquestes bosses es va introduir a la dècada dels anys 70 per fer més fàcil la vida a la gent a l’hora de comprar. Cal pensar que si cada cop que anem a comprar quatre coses ens donen una bossa, al final del dia a tot el món se’n hauran donat milions. Segons un estudi de la ONU anualment es consumeixen 5 bilions de bosses a tot el món, a Espanya segons “La Vanguardia” són 180 bosses per habitant i any. Aquestes bosses sempre havien sigut gratuïtes però des del dia 1 de gener de 2018 segons el Real Decret 293/2018 s’han de pagar, i el seu preu va entre els 5 i els 30 cèntims. Aquest fet va generar queixes entre la societat ja que no entenien perquè s’havia de pagar algo que sempre havia sigut gratuït. Les bosses de plàstic són un dels grans problemes ambientals que vivim com a societat. Parlo de les bosses ja que és un tema del qual gairebé tothom en te coneixeme...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'herència mediambiental de Flix

Imatge
Foto: elnacional.cat Això és un resum del meu treball de recerca que podeu trobar sencer fent clic  aquí. Des de ben petita, quan anava amb el meu iaio al cotxe, preguntava què passaria si algun dia no sortís fum de la fàbrica . Actualment el fum que surt és ben poc i això és sinònim que la fàbrica està tancant. La fàbrica (com li diem a Flix), va ser construïda l’any 1897 per tècnics alemanys amb el nom de Societat electroquímica de Flix (SEQF). A principis del segle XX la majoria de la població flixanca vivia de l’agricultura i l’aparició de l’electroquímica va fer que molta gent deixés el camp per anar a treballar-hi ja que oferia una major estabilitat salarial. La producció no va començar fins a l’any 1899, els resultats obtinguts no van ser satisfactoris i un gran nombre de bidons de clorur de calci (CaCl 2 ) van ser abocats a la llera del riu “per a reforçar els marges”. L’any 1900 es posa en funcionament la primera planta d’electròlisi, les millores tecnològique...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Abocadors, no sol males olors

Imatge
Un abocador és una instal·lació final per als residus que no tenen cap més utilitat i un cop està ple, es replanta la zona i es fa un seguiment dels residus que hi ha enterrats. Les capes són d’un gruix aproximat de 3 metres, en manca d’oxigen i cobertes per capes de terra i més deixalles. El seu funcionament correcte és quan hi dipositem residus que ja no es poden ni reciclar ni reaprofitar però això moltes vegades no és així. Molts cops, residus que podrien tenir una segona vida queden enterrats sota metres de terra i altres deixalles. Però el problema d’un abocador no sol és el que s’hi aboca dins, sinó el que passa. En primer lloc una important erosió del sòl on es construeix, en conseqüència la pèrdua de biodiversitat de la zona o la disminució d’absorció de l’aigua durant les pluges en les conseqüències que això comporta. A continuació si el terreny no està ben impermeabilitzat es poden produir filtracions que poden ocasionar una contaminació del terreny i dels aqüífers su...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació