Abocadors, no sol males olors

Un abocador és una instal·lació final per als residus que no tenen cap més utilitat i un cop està ple, es replanta la zona i es fa un seguiment dels residus que hi ha enterrats. Les capes són d’un gruix aproximat de 3 metres, en manca d’oxigen i cobertes per capes de terra i més deixalles. El seu funcionament correcte és quan hi dipositem residus que ja no es poden ni reciclar ni reaprofitar però això moltes vegades no és així. Molts cops, residus que podrien tenir una segona vida queden enterrats sota metres de terra i altres deixalles.

Però el problema d’un abocador no sol és el que s’hi aboca dins, sinó el que passa. En primer lloc una important erosió del sòl on es construeix, en conseqüència la pèrdua de biodiversitat de la zona o la disminució d’absorció de l’aigua durant les pluges en les conseqüències que això comporta. A continuació si el terreny no està ben impermeabilitzat es poden produir filtracions que poden ocasionar una contaminació del terreny i dels aqüífers subterranis (en cas que n’hi haguessin). Aquests lixiviats que surten dels residus en descomposició per falta d’oxigen són altament tòxics i s’han de tractar en plantes especials, això s’aconsegueix amb canalitzacions dels residus a un lloc segur. La descomposició anaeròbica dels residus produeix uns líquids tòxics i contaminants que es coneixen amb el nom de lixiviats, però dins del abocador també es produeixen gasos com el metà (gas natural), com bé molta gent sap és un gas altament inflamable i que l’utilitzem al nostre dia a dia. El metà també s’ha de canalitzar per poder-lo aprofitar i evitar explosions a l’interior de l’abocador o incendis. En la majoria de casos el que es fa és cremar aquests gasos ja que d’aquesta forma es redueix la seva perillositat.

I un cop ja no hi caben més residus l’abocador és cobreix amb una capa de terra, materials aïllants i més terra amb vegetació replantada. Però a l’interior les reaccions de descomposició no paren i en conseqüència la producció de lixiviats i de gasos que són canalitzats cap a la superfície per evitar acumulacions a l’interior. Un dels problemes principals dels abocadors és l’aigua de la pluja, ja que aquesta es filtra cap al terra i pot sortir contaminada si entra en contacte amb les deixalles. Vivim a una zona on relativament plou poc, tot i que cada cop plourà més gràcies al canvi climàtic. Després de tot el problema més petit que podem tenir a un abocador són les males olors.

La majoria de deixalles que ens arriben i possiblement ens arribaran a la Ribera d’Ebre venen de les zones més urbanitzades on el percentatge de la gent que recicla és molt menor que a les zones rurals. Les ciutats són difícils de gestionar ja que la població, juntament amb la producció de residus creix, però com molts cops el llencen a les escombraries queda enterrat a quilòmetres de casa sembla que el problema no existeixi i seguirà sent així. Enterrar un problema no és solucionar-lo, és amagar-lo per a què al cap d’un temps torni i possiblement sigui més gran, i això és el que ens passa amb els abocadors. Les futures generacions excavaran o jugaran amb la terra i el que trobaran serà aquell mòbil de 1000€ que vam llençar perquè n’havia sortit un de millor al mercat. Si no fem alguna cosa contra aquest problema les generacions futures (possiblement els nostres fills/es) hauran de lluitar per sobreviure a un món sobre poblat i on els recursos no donaran per a tothom.

L’abocador de Tivissa havia de ser per als residus de la zona i tenir una duració aproximada d’uns 100 anys, però ens han portat camions de les ciutats i ens han escurçat aquest temps a uns 5 anys. Passarà el mateix a Riba-Roja? Possiblement sí. 

Des del meu punt de vista considero que la Ribera i totes les zones rurals hem de lluitar per no desaparèixer del mapa, i acceptant que s’instal·li un nou abocador ho estem fent, estem atacant a la nostra biodiversitat i al nostre territori. Els pobles tenim grans atractius naturals, grans productes, activitats o història, però si permetem que vingui un abocador més ens coneixeran com “ah si, allí on hi ha dos abocadors plens de deixalles i una nuclear”. Els ajuntaments del territori s’haurien d’intentar reinventar i proposar nous projectes de sostenibilitat on els ciutadans estiguin disposats a participar. 

Per molts diners que pugui suposar la instal·lació de l’abocador això no compensa les seves conseqüències per al nostre futur com a comarca.

Imatge: elpuntavui.cat