Plasticus Piscis

Cada cop que anem al super a comprar necessitem carregar les coses d’alguna forma i per això tenim les bosses de plàstic. Aquestes bosses es va introduir a la dècada dels anys 70 per fer més fàcil la vida a la gent a l’hora de comprar. Cal pensar que si cada cop que anem a comprar quatre coses ens donen una bossa, al final del dia a tot el món se’n hauran donat milions. Segons un estudi de la ONU anualment es consumeixen 5 bilions de bosses a tot el món, a Espanya segons “La Vanguardia” són 180 bosses per habitant i any.

Aquestes bosses sempre havien sigut gratuïtes però des del dia 1 de gener de 2018 segons el Real Decret 293/2018 s’han de pagar, i el seu preu va entre els 5 i els 30 cèntims. Aquest fet va generar queixes entre la societat ja que no entenien perquè s’havia de pagar algo que sempre havia sigut gratuït. Les bosses de plàstic són un dels grans problemes ambientals que vivim com a societat. Parlo de les bosses ja que és un tema del qual gairebé tothom en te coneixement perquè la llista de productes de plàstic d’un sol ús i prescindibles és mot extensa.

Les bosses de plàstic són material d’un sol ús, principalment estan fabricades de propilè, un polímer (molècula gran) de polietilè que també forma part del grup dels termoplàstics. Dins d’aquest grup s’engloben tots els plàstics que a temperatura ambient són rígids i que un cop s’escalfen són fàcilment mal·leables. L’avantatja  que te aquest grup dels plàstics és que si es reciclen correctament es poden reutilitzar tantes vegades com sigui necessari ja que no perden les seves propietats.

Fa uns anys cada cop que anàvem a comprar ens donaven la bossa i en una mica de sort si no es trencava la podíem fer servir per una altra cosa, en cas que es trenques anava directament a la brossa. Si la tiràvem al contenidor de color groc, li estàvem donant una segona vida a través del procés de reciclatge. Si la tiràvem al contenidor del rebuig en la seva majoria aquestes bosses no passaven cap procés de reciclatge i es convertien en un residu que acabaria dipositat al fons d’un abocador generant així un impacte ambiental.

Per altres motius és possible que moltes d’aquestes bosses facin cap als mars on pateixen més o menys modificacions. Molts animals moren a causa de la ingesta de microplàstics i dels que no moren una part són consumits pels humans, la qual cosa fa que el plàstic que nosaltres hem produït acabi dins nostre. Els estudis més recents demostren que si no fem res per millorar al situació, a l’any 2050 als nostres mars hi haurà més plàstic que peixos (4 peixos i 5 bosses).

Durant dos mesos d’Erasmus a Itàlia, vaig poder veure com aquest és un país pioner en la lluita contra les bosses de plàstic. Des de l’any 2017 gràcies al decret Mezzogiorno cap comerç pot distribuir bosses de forma gratuïta, de fet s’han de pagar fins i tot les bosses que es fan servir per comprar les fruites o les verdures a granel i la carn o el peix. Un altre punt a destacar que te Itàlia és que les bosses han de ser un mínim de 40% biodegradables, fent així que l’impacte que puguin causar es redueix.

Si parlem amb els nostres iaios, ens poden explicar que quan ells eren joves no utilitzaven gairebé plàstics. Quan anaven a fer la compra i volien llet portaven botelles de vidre i les omplien, si volien verdures anaven amb una bossa de tela i l’omplien. El que passa es que per comoditat i per la facilitat que ens proporciona el plàstic l’hem anat incorporant a les nostres vides, fins al punt que avui en dia podem comprar la verdura en safates de plàstic.

Està (com sempre) a les nostres mans intentar reduir l’ús de les bosses de plàstic cada cop que anem a comprar. 

Font: Generalitat de Catalunya